lunes, 28 de mayo de 2012

ABORDATGE PRÀCTIC DE FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA

El passat divendres dia 18 de maig en la II Edició de la Jornada Col·legial d'abordatge pràctic en Geriatria en la meva intervenció: "Patologia d'espatlla en la 3era i la 4arta edat"  vaig intentar resoldre les següents qüestions:

1.- Perquè es lesiona el manegot?
2.- Com esta format i quin és el funcionament del manegot?
3.- En què hauria de consistir el tractament del mateix?
4.- Quines consideracions hauríem de tenir en compte en una fractura?
5.- Quina plaça hi juga el fisioterapeuta en el Tractament Conservador i en el Tractament Post cirurgia d'una fractura?
6.- Quin és l'element clau en el Tractament d'una pròtesis anatòmica i quin és l'element clau d'una pròtesis invertida?


A més dels mitjans audovisuals vaig poder comptar amb l'ajuda d'una pacient per poder mostrar l'exploració de la seva espatlla i que ens relatés els resultats del seu tractament.


jueves, 3 de mayo de 2012

II EDICIÓ DE LA JORNADA COL·LEGIAL: ABORDATGE PRÀCTIC DE LA FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA



El proper divendres dia 18 de maig es celebrarà el Congrés de Geriatria que organitza el Col·legi de Fisioterapeutes, a l'edició d'enguany m'han convidat a participar-hi com a ponent presentant:

L'Abordatge de fisioteràpia de la Patologia de l'Espatlla a la 3era i la 4arta edat

A continuació faig un breu resum de la mateixa:

Les ruptures del manegot dels rotadors són freqüents després del 50 anys. Si hi ha una afectació del manegot d’un braç, existeixen un 56% de possibilitats de tenir un problema del manegot de l’altre braç. Als 70 anys 1 persona de cada 2 presenta una ruptura de manegot, i als 80 anys un 70% de la població presenta una ruptura.

Pascual Boileau ens deia recentment al IV Congrés de la Societat Francesa de Reeducació de l’Espatlla que de tot se li diuen ruptures i hauríem de parlar de lesions del manegot: transfixians o no (superficial, intratendinosa, de la cara profunda..).

Malauradament el tractament més prescrit en aquestes edats és la prescripció d’antiinflamatoris, problemàtics per l’estòmac, o infiltracions. En aquests tipus d’afeccions tant freqüents degut a que la degeneració del manegot podríem dir que és llei de vida, cal donar-hi una resposta com a fisioterapeutes basant-nos en el coneixement de l’anatomia i biomecànica de l’espatlla i aplicant una teràpia basada en corregir els defectes de la cinemàtica, els defectes de la dinàmica i els defectes de reprogramació. Això ho aconseguirem mitjançant diferents mobilitzacions passives específiques, mobilitzacions actives assistides, estiraments i diferents exercicis. I així procurarem fer bona la teoria del pont suspès de Burkhart, que deia: que malgrat el supraspinós estigui malmès si aconseguim que el subescapular i l’infraspinós facin la seva funció farem que es tracti d’una “ruptura” o lesió funcional.

Aquestes lesions del manegot molt evolucionades acaben produint una omatrosis excèntrica, resolta de vegades amb una pròtesis d’espatlla. I ens cal saber que és diferent que es col·loqui una pròtesis d’espatlla per degeneració o per una fractura. L’èxit d’una pròtesis d’espatlla passa perquè el manegot sigui funcional i si ha estat col·locada en el cas d’una fractura cal que hagin pogut tancar bé les tuberositats. Aspectes a tenir en compte alhora d’aplicar el tractament respectiu.

A més aquestes edats són freqüents les fractures d’húmer provocades per una caiguda i el seu tractament pot ser conservador o quirúrgic.
Si el traç de fractura no està desplaçat, s’opta per fer un tractament conservador, es col·loca un cabestrell durant 3-4 setmanes. La qual cosa no vol dir no fer res durant aquest temps.
I si la fractura està desplaçada o és polifragmentària, precisarà d'Intervenció Quirúrgica: osteosíntesis o pròtesi.

En el cas de que el manegot no sigui funcional es sol col·locar actualment una pròtesis invertida, que el motor de la mateixa és el deltoides. Explicarem quina serà la terapèutica a seguir en cada cas.
Però el que cal tenir clar és que s'ha d'adaptar el protocol al pacient i no el pacient al protocol, en funció a la intervenció realitzada

1) Marc T. Rééducation des tendinopathies de la coiffe des rotateurs par la méthode CGE. kinésithérapie KS nº 470-Octobre 2006 19-21
2) Milgrom C, Schaffler M, Gilbert S, Van Holbeeck M.:  Rotator-cuff changes in asymptomatic adults. J Bone Joint Surg, 1995, 77-B, 296-298.
(3) Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.
4) Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128.
(5) Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.
(6) Marc Th, Rifkin D, Gaudin Th, Lacaze , Teissier J;  Aspects spécifiques dans la rééducation des arthroplasties d’épaules. Kinésithérapie Scientifique Novembre 2003: nº438
7) Gazielly,D.F.L’épaule au quotidien. Ed. Sauramps médical
(8) Karduna AR, Williams GR, Williams JL, Ianotti JP. Gleno-humeral joint translations before and after total shoulder arthroplasty. J Bone and Joint Surg. 1997:79-A:1166-74
(9) Cofield RH. Total shoulder arthroplasty with the Neer prosthésis. J Bone and Joint Srg. 1984;66ª: 899-906
(10) Blaimont P., Taheri A. Contribution à la biomécanique de l’épaule. Acta Orthopaedica Belgica 1995; vol.61; suppl.1:43-7