domingo, 30 de octubre de 2016

VULL ARRIBAR A SER UN FISIOTERAPEUTA EXPERT EN L’ESPATLLA…

Segons el Dr. K Anders Ericsson, professor de la Florida State University, i expert que ha passat més de 20 anys estudiant a genis i prodigis, qualsevol persona que es dediqui intensament a alguna cosa amb la mentalitat de progressar amb cada pràctica, acabarà per convertir-se en un expert en aquella àrea o matèria.

 I diu textualment en un dels seus escrits:

“Los grandes realizadores, no se mantienen haciendo las mismas cosas una y otra vez, sino que trabajan para conseguir mayores niveles de control en cada aspecto de su rendimiento. Esa es la razón por la que no encuentran el trabajo de sus prácticas aburrido. Cada sesión práctica y aprendizaje están trabajando en hacer algo mejor de lo que lo hicieron la última vez”

Però també diu que hi ha un únic element que és la font de la distància en rendiment que existeix entre un aficionat i un expert, i aquest element és la DEDICACIÓ

Jo ara fa 20 anys i escaig que sóc fisioterapeuta i que em dedico de manera considerable en el tractament de l’espatlla uns 14 anys.

Puc donar fe, que he tractat més de 5000 pacients d’espatlla i que a nivell docent a dia d’avui he impartit 1290 hores en Cursos monogràfics d’Espatlla (635 hores per terres franceses i 655 per Espanya), on he passat per diferents hospitals: Fuenlabrada, Gregorio Marañon, Infanta Leonor, Virgen de la Torre, Universitario de Oviedo, Trueta, Figueres, Santa Maria de Lleida, CAP Tarragona, Consorci Sanitari del Maresme i la Selva,… Universitats: Manresa, Girona, Lleida… Col·legis Professionals: Murcia, Galicia, Madrid… Diferents empreses: Fisioformacion, Fisiosapiens, Marineda Formación, Fisiodocent…i 51 formacions per terres Franceses: Perpignan, Toulouse, Lyon, Arcachon, Limouges, Paris, Bayonne, Dax, Rennes, Nantes, Bordeaux, Saint Malo, Biarritz, Avignon…. A més he fet 27 ponències en diferents Congressos:16 a nivell nacional i 11 a nivell internacional.

El que està clar és que per anar millorant un no s’ha de limitar a fer les coses que ja domina evitant les coses que resulten més difícils i complicades, aquest seria un error que impediria arribar a ser un expert. Sovint s’escolta allò de: “el més difícil és arribar després ja només cal mantenir-se…” Però els que volen arribar a ser experts en una matèria o un camp són els que tenen una mentalitat que els hi fa dir:”Sempre hi ha una manera de seguir fent millor les coses…”

Es tracta de posar en pràctica una dedicació perseverant amb el compromís de no pensar mai que has arribat a la fi, sinó en pensar que sempre hi ha noves fites assolir…. Aquella frase que tinc a mitges amb el meu psicòleg i que sovint m’heu escoltat: “Si no millores empitjores, la fase de manteniment no existeix”.

I com diu el poeta: “Tot està per fer, tot és possible…” per tant cal seguir treballant per arribar a ser un expert reconegut.

domingo, 29 de noviembre de 2015

VI JORNADA DE NEUROMUSCULOESQUELÈTICA

Aquest divendres passat he tingut el privilegi de ser un dels ponents de la sisena edició de la Jornada de Fisioteràpia Neuromusculosquelètica (JNME) del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, i aquest any coincidint amb el 25 aniversari, han convidat 5 ponents un de cada Continent.

Vaig parlar de l’abordatge i tractament de Fisioteràpia de les diferents inestabilitats d’espatlla. Pel matí vam realizar una ponència durant 35 minuts, i a la tarda dues masterclass pràctiques per mostrar de manera pràctica el treball explicat. 


Aquí teniu el reum de la meva presentació:
L'articulació glenohumeral, si mirem la forma de les superfícies òssies seria inestable per definició a causa de la desproporció que existeix entre el cap de l'húmer i la cavitat glenoidea, comparable a una pilota de golf i el seu suport com diuen els anglosaxons. Per tant l'estabilitat ve donada per dos mecanismes: actius o dinàmics i passius o estàtics.

L'estabilitat dinàmica: està assegurada pel manegot dels rotadors (1), que està dissenyat per fer un treball més estàtic que no dinàmic (2). El manegot està format per cinc capes (3), disposades amb diferent orientació (4) i diferent elasticitat (5), per tant no treballa de forma homogènia. La diferència de mòdul d'elasticitat entre les diferents capes, poden possiblement explicar certes lesions  intratendinoses provocades pels lliscaments diferencials entre les diferents zones, al moment de les rotacions. Quan aquests músculs es contreuen simultàniament, recolzen el cap humeral a la cavitat glenoidea estabilitzant l’articulació.
Els mecanismes passius són donats per la congruència articular ajudada pel labrum o rodet glenoideo, el volum articular, el mecanisme de pressió negativa, les estructures capsulars, les lligamentoses especialment el lligament glenohumeral inferior i les estructures òssies.
L'espatlla es torna inestable quan hi ha una pèrdua del control de la posició del cap humeral en relació amb la glena durant la mobilitat activa. Una sobrecàrrega repetitiva forçada, pot generar una tendinopatía o una fatiga muscular (6) i a la vegada un desequilibri. Fet que pot provocar una disfunció muscular del manegot, un defecte de centratge del cap humeral, un augment d’errada dels elements de contenció passius (patologia d'estabilitzadors estàtics lesions d’SLAP, Bankart..) i originar una inestabilitat. La Inestabilitat podem dir que és la conseqüència de la pèrdua dels factors que asseguren el control de la posició del cap humeral. Degut això, les persones que presentin una hiperlaxitud tindran més predisposició a patir-la (7,8,9) 

La inestabilitat pot venir produïda per 3 causes: Post Traumàtica (TUBS), Atraumática (AMBRI) i Adquirida (AIOS). I ser de diferents tipus: Anterior, Posterior i Multidireccional.



La causa més comunament descrita és la inestabilitat anterior de l'espatlla (10). Els esportistes d'alt nivell s'exposen a una inestabilitat adquirida (AIOS) caracteritzada per la laxitud de la càpsula anterior, desequilibri muscular i a conseqüència que utilitzen l'espatlla de manera extrema en el moviment de llançament.

Una inestabilitat de l'espatlla sovint pot ser silenciosa i difícil de diagnosticar per les proves ordinàries. Parlem doncs d'inestabilitat funcional que podria conduir a un cercle viciós que implicaria microtraumatisme, “impingement” secundari i més tard dolor crònic en l'espatlla (11,12).Per tant en el cas dels esportistes caldrà realitzar treballs de prevenció.

La terapèutica a seguir serà insistir en la propiocepció i en la tonificació dels estabilitzadors intrínsecs de l'articulació glenohumeral amb la finalitat d'equilibrar les diferents forces. La cocontracció dels músculs anteriors i posteriors produirà un efecte estabilitzador molt important (13)

Tractament Conservador de les Inestabilitats (14)

4 Fases:

1.- Recuperació de la mobilitat articular i del trofisme muscular
2.- Millorar la força, la “Endurance” i el control neuromuscular
3.- Recuperació integral de la força
4.- Adaptació de l'espatlla a situacions difícils (rapidesa, amplituds…)


(1) R. Debski, M.Sakane, S. Woo, E. Wong, F. Fu, J. Warner. Contribution of the passive properties of the rotator cuff to glenohumeral stability during anterior-posterior loading. J Shoulder Elbow Surg 1999 ; 8,4 : 324-329
(2) Ward SR et coll Rotator cuff muscle architecture: implications for glenohumeral stability. Clin Orthop Relat Res. 2006 Jul
(3) Clarck JM, Harryman DT II : Tendons, ligaments and capsule of the rotator cuff. J Bone Joint Surg 74A, 1992: 713-725.
(4) Gohlke F, Essigkrug B, Schmitz F.: The pattern of te collagen fiber bundels of the capsule of the glenohumeral joint. J Shoulder Elbow Surg 3, 1994: 111-128.
(5) Itoi E, Berglund Lj, Grabowski JJ, et al: Tensile properties of the supraspinatus tendon. J Orthop Res 13, 1995: 578-584.
(6) D. S. Teyhen, J. M. Miller, T.R. Middag, E. J. Kane. Rotator Cuff Fatigue and Glenohumral Kinematics in Participants Without Shoulder Dysfunction. US Army - Baylor University (Fort Sam Houston, TX), Landstuhl (Germany), Brooke Army Medical Center (Fort Sam Houston, TX),  University of St Augustine (San Diego, CA).
(7) M. Kronberg . Differences in shoulder muscle activity between patients with generalized joint laxity and normal controls. Clin. Orthop 1991; 269; 181-192
(8) J. Warner. Patherms of flexibility laxity, and strenght in normal shoulders with instability and impingement. Am J. Sports Medicine 1990; 18; 366-379
(9) J. Myers. Reflexive muscle activation alterations in shoulders with anterior glenohumeral inestability. Am J. Sports Medicine 2004; 32,4; 1013-1021 (8)
(10) Wilk KE, Meister K, Andrews JR. Current concepts in the rehabilitation of the overhead throwing athlete. Am J Sports Med 2002; 30(1): 136-151.

(11) Sørensen A, Jørgensen U: Secondary impingement in the shoulder. An improved terminology in impingement. Scand J Med Sci Sports 2000; 10(5): 266-278.

(12) Ann M Cools, Geert Declercq, Barbara Cagnie, Dirk Cambier and Erik Witvrouw. Internal Impingement In The Tennis Player : Rehabilitation Guidelines. Br. J. Sports Med. published online 10 Dec 2007; doi:10.1136/bjsm.2007.036830

(13) Itoi, E. et coll. : "Dynamic anterior stabilisers of the shoulder with the arm in abduction", J Bone Joint Surg, 76B : 834-836, 1994.
(14)Thierry MARC “Rééducation des inestabilités d’épaule”. Kinésithérapie nº459 octubre 2005



Si voleu veure el vídeo: http://fisiotv.cat/player.php?nid=200&b1=&b2=&b3=&video=03_lluis_puig_esp.mp4

viernes, 17 de abril de 2015

30ENA FORMACIÓ PER TERRES FRANCESES I CURSOS A LA CORUÑA I MÚRCIA


En aquets darrers mesos he realitzat la 30ena Formació del Mètode CGE concretament a Toulouse i dos Cursos Monogràfics d'espatlla un a La Corunya i l'altre per terres Murcianes.

Els dies 27 i 28 de març a Toulouse he impartit un mòdul 2 del Mètode CGE (Concept Globale de l'Épaule) i ja en van 30. Cada cop fem més progressos, aquesta ha estat una ocasió on he tingut un altre professor d'oient que encara et fa estar amb més tensió i alhora et dona la possibilitat de comentar la jugada, fet que et permet anar polint detalls.

Aprofito aquestes quatre ratlles per felicitar el grup que he tingut i al Profe Nicolas.

Es tracten d'experiències molt enriquidores i que en totes i cadascuna d'elles s'aprenen coses noves.

jueves, 19 de febrero de 2015

2ona EDICIÓ DEL CURS MONOGRÀFIC D'ESPATLLA A GIRONA I CONGRÉS DE LA SFRE

El passat mes de gener, els dies 17 i 18 vam realitzar la segona edició del Curs Monogràfic d'espatlla a Girona. Podem estar satisfets amb tots sentits, places exhaurides, assistents contents, pacients reals per veure, una altre bona experiència per explicar.


Es tracta de que la gent aclareixi conceptes i aprengui coses que pugui posar en practica l'endemà del Curs.

I el passat 7 de febrer vaig tenir el privilegi de poder ser ponent un any més enguany ja al 8è Congrés de la Societat Francesa de Reeducació de l'Espatlla. En aquesta ocasió presentant:"Place des agents physiques dans la rééducation du conflit sous acromial". Va constar en un treball de recerca per veure segons la medicina basada en l'evidència que hi havia publicat al respecte, i que aprofito aquestes quatre ratlles per agraïr la gran ajuda i col·laboració del meu bon amic Antoni Morral. La veritat és que va anar molt bé. I també aprofito per agraïr als Fisios del Servei que em van acompanyar i que en tot moment em van donar suport.

viernes, 26 de diciembre de 2014

2ona EDICIÓ DEL CURS D'ABORDATGE FISIOTERAPÈUTIC DE LES LESIONS D'ESPATLLA A L'EUSES

He acabat l'any fent dues Formacions en terres Franceses, concretament  a Paris i ja en van 25. Però aquesta entrada és per fer saber a la gent que li pugui interessar el tema de l'espatlla que ja tenim dates per la 2ona edició del Curs d'Abordatge Fisioterapèutic de les lesions d'Espatlla a l'EUSES Campus de Salt, es celebrarà els propers dies 17 i 18 de Gener del 2015



Per més informació: http://euses.cat/campus-salt/index.php/ca/estudis/formacio-de-postgrau/item/curs-d-abordatge-fisioterapeutic-de-les-lesions-d-espatlla-17-i-18-de-gener-de-2015

La primera edició va ser un èxit i esperem seguir millorant.


domingo, 30 de noviembre de 2014

MÉS FORMACIONS I CONGRESSOS...

Seguim a un ritme trepidant i els mesos d'octubre i novembre han estat molt productius.
Dues Formacions més d'espatlla per terres Franceses a Perpignan i Nantes i ja en van 23.

I voldria destacar tres coses més, la primera edició del Curs Monogràfic d'espatlla a la Fundació Universitària del Bages a Manresa, la participació com a ponent al III Congrés Anual de Fisioteràpia Sin Red el dia 1 de novembre a Màlaga #1nfsr i un any més participant al Master de la FUB impartint la part de l'espatlla.

Estic molt content de la celebració de la Primera edició del Curs Monogràfic d'espatlla a Manresa, es va dur a terme els dies 25,26 d'octubre i 14,15 de novembre. Vaig poder gaudir d'un gran grup de Fisioterapeutes molt motivat i que de ben segur que seguirem fent coses plegats en un futur inmediat.



El Congrés a Màlaga era molt original, es tractava de tractar un pacient en directe com si l'estiguessis tractant a la consulta, amb la diferència que hi havia 150 persones mirant-nos, i llavors per la tarda explicar el que havía fet, mitjançant el raonament clínic. A més es feia participar als assistents de manera activa tot fent-los preguntes i les podien contestar amb uns comandaments.

I aquí teniu la foto del Grup del Màster d'enguany a Manresa que també va ser un grup molt participatiu i motivat.

Aprofito aquestes quatre ratlles per agraïr la confiança a la FUB (Fundació Universitària del Bages) a la FSR (Fisioteràpia Sin Red) i al TM Institute.

domingo, 5 de octubre de 2014

CONGRÉS DE LA SOCIETAT EUROPEA D'ESPATLLA I COLZE (SECEC)

El ritme de vida que es porta fa que se t'acumuli la feina i que passi el temps volant, des que he tornat de vacances ja he assistit al 25th Congress of the European Society for Surgery of Shoulder and Elbow a Istanbul i he impartit 2 formacions més d'espatlla per terres Franceses una Arcachon i l'altre a Lyon, i ja en van 21.

A Istanbul apart de veure el Dr,Gerber emocionat després de fer ponència magistral i rebre de mans del Dr. Golkhe un reconeixement, la Jornada específica de fisio sempre serveix per veure a quin nivell estem i comparar el que fem i el que fan. 

Destacaré la ponència que em va agradar més que va ser la del Dr. Matthias A. Zumstein, del Department of Orthopedic Surgery and Traumatology, University of Berne, Switzerland, que portava per títol: "The Biology: Tendons healing". 


La primera diapo que va posar va ser la següent:


De quins factors depén la reparació del tendó? Què pot fer el cirugià? Que hauria d'explicar el cirurgià al fisioterapeuta abans de que comenci a fer el tractament al pacient? Quan s'hauria de començar la mobilitat passiva? Quan s'haurien de començar els resistits?


 La resistència que té el tendó als 6 mesos és d'un 80%.


No realitzar exercicis de tonificació abans de les 12 setmanes. I la temporització que suggeria que seguissim:


Un servidor que estava assegut al costat d'un dels meus mestres Thierry Marc, i que és el meu jefe de les formacions que imparteixo a França, estàvem contents al veure que coincidiem plenament amb els criteris exposats i de fet és el que fem nosaltres.